Colla de Geganters i Grallers de la Seu d'Urgell

Hola, em dic Abd al-Ramhan i sóc un príncep musulmà del Califat de Còrdova.

Un dia, en una de les expedicions per terra cristiana, la comitiva que jo encapçalava va arribar a la Seu d’Urgell. Els senyors de la ciutat ens van rebre amb grans honors i van cel·lebrar un banquet per la nostra arribada. Durant el banquet, vaig conèixer la filla dels Vescomtes de Castellbó, Constança, de la qual em vaig quedar enamorat des del primer instant.

Sabent que el nostre amor no seria aprovat, els dos vam decidir portar-lo en secret. Finalment, però, els familiars i la gent de la ciutat acceptaren que un príncep del meu estatus es casés amb una noble de la casa de Castellbó.

Constança de Castellbó

Visita el seu facebook

Hola, em dic Constança, sóc descendenta d’un llinatge noble de la casa Vescomtal de Castellbó i vaig viure bona part de la meva vida a la cort de Castellbó, fins que arribant a la majoria d’edat em vaig traslladar a la Seu d’Urgell.

Allà, durant un banquet celebrat a la Sala Noble del castell dels Comtes d’Urgell, vaig conéixer al que sería, tot i les discrepàncies dels meus pares, el meu futur marit. Es deia Abd al-Rahman i era un jove príncep musulmà del qual em vaig quedar colpida des del primer instant.

Ot d’Urgell

Visita el seu facebook

Hola, em dic Ot i sóc conegut com el trobador més cèlebre d’aquestes contrades. He nascut en el si d’una família noble i sempre m’he envoltat en aquest món.

La meva fama de trobador comença arran de l’arribada de poemes d’altres trobador procedents d’occitània: poemes de temàtica amorosa que exaltaven les virtuts de les dames a les quals anaven destinats, i s’expandirà més enllà de la meva mort.

Durant un banquet celebrat en honor de la majoria d’edat de la filla del mercader de teixits més important de la zona, em vaig pregnat per la bellesa i la inspiració d’aquella jove noia. Vaig preguntar a un servent quin era el seu nom, Urgell, en honor a la patrona de la ciutat.

Ofegat per aquell amor tant intens només trobava escapatoria escrivint-li poemes pensant que així, potser, ella algun dia ho sabria. Finalment i juntament amb un joglar, arribat de la Provença, vaig interpretar els poemes a la dama Urgell esperant així el seu amor en jo.

Urgell de la Seu

Visita el seu facebook

Hola, em dic Urgell i sóc filla d’un adinerat mercader de teixits. El meu nom és en honor a la patrona de la ciutat on vaig nèixer: La Seu d’Urgell.

Vaig ser educada en un convent i del qual en vaig sortir arribada la majoria d’edat per contraure matrimoni amb un noble del sud de França.

El meu pare va manar organitzar un banquet a la Seu d’Urgell per la meva majoria d’edat i per donar-me a conèixer en societat.

En aquell banquet vaig conèixer tota la classe aristocràtica, membres de l’església i la petita burgesia del Comtat d’Urgell, nobles, senyors, eclesiàstics, però n’hi va haver un del qual em vaig quedar colpida; És deia Ot i era un jove atent, educat i amb una mirada molt tendra que em va enamorar a l’acte.

Jo vaig estar un temps fora de la ciutat per compromisos i quan vaig tornar en una tarda freda de novembre vaig escoltar el dolç cantar d’un jove a la seva enamorada.

Aquell jove era l’Ot que em profetitzava el seu amor a mode de poema.