Colla de Geganters i Grallers de la Seu d'Urgell

Els gegants i la festa de Corpus Christi

A la Seu d’Urgell existeix una llarga tradició gegantera. Tot i conservar poca documentació sabem que a la nostra ciutat, així com en d’altres, a partir del segle XVIII els gegants formaven part de les festes de Corpus, concretament en la processó pels carrers de la ciutat. Cal dir que una de les primeres imatges fotogràfiques documentades d’aquest fet apareix a finals del segle XIX. La tradició, però, és trencà per un motiu de seguretat, el fet que el portadors de gegants relliscaven al caminar per damunt de les, majestuoses, catifes de flors que engalanaven els carrers de les ciutats, va fer que els gegants deixessin de sortir per Corpus Crhisti. A la nostra ciutat la tradició es reemprengué fa, relativament, ben poc, quan Mn. Parés ens va demanar que tornéssim a formar part de la festivitat.

La Colla i els seus gegants

Ot i Urgell (desapareguts)
La nostra ciutat ha tingut, al llarg de la història, tres parelles de gegants, dels quals només n’han perdurat dos. La primera parella és remet a finals del segle XIX i duien el nom d’Ot i d’Urgell, els patrons de la ciutat. L’Ot, tenia un aspecte ferotge, amb uns bigotis i faccions que li donaven l’aire sinistre que sempre s’ha caracteritzat. L’Urgell, era una dama de la cort, princesa en podríem dir, que duia una indumentària adient a l’època en que fou realitzada, un vestit estampat i amb coll de puntes. Hem de fer constar, tot i que no amb molt d’honor, que els gegants van guanyar un premi als gegants més lletjos de tot Catalunya (no tenim cap document que ho confirmi, però ho sabem pel boca a boca de la gent més gran de la ciutat). Actualment, però, no sabem del que se’n van fer, si encara continuen en peu o si foren destruïts per un motiu, totalment, desconegut. Entre els més ancians de la vila s’ha dit que els gegants foren traslladats a Gòsol i que romanen a les golfes d’una casa, també, s’ha donat la idea de que durant la Guerra Civil Espanyola fossin cremats, possiblement per la seva vinculació amb l’església o per la seva estructura, fràgil, de fusta.

Abd al-Rahman i Constança
El 1943, però, hem de donar a entendre que la primera parella de gegants no es trobava a la Seu d’Urgell perquè en aquell mateix any a la prestigiosa casa “Paquita” de Barcelona s’encomanaren dues figures noves. Aquestes foren l’Abd al-Rahman i la Constança, personatges que representen l’amor impossible entre un rei moro i la filla dels vescomtes de Castellbó. La parella de gegants foren estrenats, segurament, arran de l’arribada, a la ciutat, del nou Bisbe d’Urgell, Ramon Iglesias Navarri, el 17 d’abril del 1943. Tenim constància que la parella de gegants són padrins de bateig de tres colles geganteres del nostre país: Sant Julià de Lòria, Tremp i Castellbell i el Vilar.

Durant molts anys, els gegants només sortien per la Festa Major, que es celebrava per Sant Ot, el 7 de juliol. Als anys vuitanta foren restaurats pels membres de l’Escola Municipal d’Arts i Oficis de la Seu d’Urgell. Ara farà uns cinc anys que els vam “jubilar”, és a dir, des del moment de l’arribada d’una nova parella de gegants, l’Abd al-Rahman i la Constança només surten per la Festa Major de la Seu d’Urgell, celebrada l’últim cap de setmana del més d’agost.

Ot i Urgell (nova parella)
El 2005, la Colla Gegantera i Grallera de la Seu d’Urgell encapçalada, en aquell moment, per Miquel Haro, va encarregar a l’empresa Sarandaca la realització d’una nova parella de gegants més lleugers i que vam estrenar i batejar, com mana la tradició, durant la Festa Major d’aquell mateix any. Pel que fa als noms, hem de dir que vam optar per recuperar els noms antics de la primera parella de la ciutat, l’Ot i la Urgell. Cal dir, que els padrins de bateig d’aquesta parella de gegants foren els gegants, Cosme i Damiana, de la Colla Gegantera i Grallera de Queixans, de la comarca veïna de la Cerdanya.

Com tots, la nova parella, també té una història al seu darrere. Urgell, una dama de la noblesa, de gran bellesa, quedà enamorada d’un gentil trobador de les contrades, l’Ot. Les trobades entre el trobador Ot, que li cantava cançons de temàtica amorosa, i la dama, feren sorgir l’amor entre tots dos, una relació d’amor portada en secret pels recambrons més amagats del castell, pels indrets més frondosos del bosc comtal i a les entranyes de les muntanyes del Pirineu que les acull. Fins que, arribà un dia que el seu amor no el volgueren amagar més i realitzaren una gran festa a palau manifestant el seu amor a tot aquell que estava convidat. Sortosament, l’amor entre la dama i el trobador es feu realitat i els súbdits celebraren la seva felicitat.

El 5 de Març de 2011, durant la festa de Carnestoltes, la parella de gegants s’han casat pel civil a la sala d’actes de l’Ajuntament. Mireia Pellicer, regidora de Festes, fou l’encarregada de celebrar l’enllaç matrimonial i els testimonis foren la Constança i l’Abd al-Rahman, també gegants de la ciutat.

Arribats en aquest punt, caldria remarcar que l’Ot i la Urgell són propietat de la Colla Gegantera i Grallera de la Seu d’Urgell. Els tenim gràcies a la valentia, la simpatia i la paciència del que fou el nostre president, Miquel Haro, un dels millors presidents de la Colla Gegantera i que, desgraciadament, ens deixà el febrer del 2006.

Ball Propi

Tenim un ball propi, el Ball dels Gegants, la melodia de la qual duu el mateix nom i ens la va facilitar l’Elvira Farràs, una persona molt arrelada en la història i la cultura de la nostra ciutat. El ball consta d’una dansa creada i interpretada pels membres de la colla, els nostres “magnífics” geganters i grallers. La melodia ens recorda al ball tradicional que es balla a la ciutat durant el diumenge de la Festa Major, és, així doncs, l’anomenat Ball Cerdà, un ball de festeig.